Es tracta d’una actuació d’especial singularitat a l’edifici de l’Hospital General. La intervenció neix de la necessitat de racionalització i concentració de les diferents àrees quirúrgiques, de recuperació postoperatòria i d’aguts, així com la voluntat de crear un nou nucli de comunicacions verticals que agilitzi el trasllat de malalts i resolgui el creuament de circulacions amb el públic. Donada la falta d’espai lliure en el recinte de la Ciutat Sanitària de la Vall d’Hebron, i l’evident necessitat funcional de connectar les noves àrees quirúrgiques i les UCIs amb les àrees d’hospitalitzacions, es planteja l’opció d’ubicar dues plantes mèdiques i una planta tècnica per sobre de les ales posteriors de l’edifici existent. Per motius estructurals, s’adopta una solució constructiva que no transmet cap càrrega vertical sobre l’estructura de l’edifici antic, però utilitzant-lo com un nucli d’arriostrament. D’aquesta manera els forjats de les plantes de nova execució es sustenten mitjançant pilars exteriors a l’edifici i jàsseres de gelosia de gran cantell (7m) i llum (26,4m), paral•leles a les façanes que queden vistes per l’exterior dels tancaments. Sobre aquestes, en sentit perpendicular i en el nivell de la planta tècnica, es recolzen unes altres jàsseres en gelosia de les que pengen els pilars a tracció que sustenten els forjats, formant d’aquesta manera un pont que evita la transmissió de càrregues sobre l’edifici existent. El nou nucli de comunicacions verticals (de 11 plantes d’alçada) es situa en un dels patis, en el centre de gravetat de l’edifici, connectant totes les plantes d’hospitalització i les urgències amb el nou bloc quirúrgic i les unitats de crítics, sense creuar-se amb el circuit públic.