Donat que la localització del nou projecte es troba darrera de l’edifici de traumatologia, la nostra primera decisió ha estat obtenir visibilitat estenent el nou edifici en voladís cap el centre del campus aconseguint, alhora, que la topografia del lloc formi part del projecte i que la proposta s’obri a l’espai lliure. Ubiquem l’edifici de manera transversal fet que, juntament amb l’eliminació del carrer vertical central, ajuda a ordenar el territori i l’obre per a una millor connexió amb els barris circumdants. La demanda d’aixecar l’edifici en tres fases ens dona el pretext per concebre’l com tres cossos independents connectats per passarel·les envidrades. Aquests tres volums es resolen amb una estructura de grans llums -edifici pont- que ens permet projectar una planta baixa de geometria lliure a on s’ubica tot el programa més públic i espai de terrasses. Una cafeteria oberta cap a l’espai verd serà el punt de trobada d’usuaris i visitants del campus de la Vall d’Hebron. La solució estructural plantejada allibera les plantes superiors de tot pilar, obtenint espais diàfans, lluminosos i amb la màxima flexibilitat que permeten agrupacions diferents segons les necessitats de les investigacions o l’adaptació de possibles canvis de programa. Els espais de distensió, tant emfatitzats en la vostra presentació, es troben a cada planta a prop dels nuclis de comunicació en forma d’espais oberts que fomenten la relació entre els investigadors i no com sales tancades que no conviden a la participació. La construcció del projecte per fases així com la proximitat dels diferents edificis projectats ens porta a plantejar-nos un sistema de construcció prefabricada que minimitzaran les molèsties als usuaris dels edificis ja en ús. Amb l’objectiu de donar a l’edifici una aparença exterior més abstracta i escultòrica, hem volgut augmentar la percepció de la seva escala introduint una gran estructura horitzontal cada dos forjats, a on el forjat intermedi queda esborrat amb una doble façana de gelosia metàl·lica que, no obstant, és absolutament transparent des de l’interior. Aquesta gelosia contribueix, alhora, a la climatització passiva de l’edifici. El canvi del tractament del metall de la gelosia aporta plasticitat en contrast amb el dibuix de la macroestructura i relaciona el projecte amb els colors de les construccions de l’entorn.